[Geoinquiets Barcelona] Free Access to Ordnance Survey Maps inApril

[Oscar Fonts]

Vejam el menú d'opcions del Creative Commons:

by - reconeixement: Has de citar l'autor de l'obra. Ningú no hi veu
problema, és lògic.
sa - share alike ó compartir sota les mateixes condicions.
nc - no es permeten usos comercials.

Sembla que les administracions opten pel 'no comercial'. Problema: el
concepte 'usos comercials', tret de la revenda, no és gaire consistent.

OpenStreetMap permet usos comercials, però fa anar el 'share alike'. Pots
cobrar per les dades, o per la feina de millorar-les, però el que en resulti
estas obligat a fer-ho accessible, i permetre que tercers hi facin obres
derivades, i usos comercials. És el que es diu 'viral', perquè les
condicions es 'transmeten'. És clar, difícilment podras cobrar per la
revenda directa de les dades.

--

Sobre si les dades pagades amb diners públics han de ser públiques.

Si un Institució rep diners públics per produir una sèrie de dades, penso
que hauria de procurar el seu màxim reaprofitament per part de la societat
que les ha finançat via impostos. El que no s'hi val és permetre'n usos
comercials a una empresa amb seu social a Califòrnia, en agravi comparatiu
amb les afincades a Catalunya, perquè això no respon a l'interès general del
país que les ha finançat.

Als EUA tenen molt clar aquest principi: Les dades produïdes pel govern
federal 'ja estàn pagades'. Restringir-ne el seu reaprofitament per part de
la societat és un 'despilfarro'. Per tant, són de 'domini públic'. Que
equival a dir: Fes el que et doni la gana amb elles. Si serveixen perquè
algú es pugui guanyar millor la vida, seràn diners ben invertits.

També hi ha altres inversions públiques per l'ús de les quals es paga una
taxa: transports públics, aeroports, etc. Imagino que les taxes
s'estableixen en un punt d'equilibri: prou altes com per recuperar part dels
costos, i prou baixes com perquè la gent estigui disposada a pagar-les,
maximitzant-ne el benefici social (que no quedin infrautilitzats!!).

Des de que existeix Internet, el 'preu' de la informació ha baixat en picat.
Ja no és una cosa per la que la gent estigui disposada a pagar a tant la
còpia (vegeu la situació crítica de la premsa diària, o de la SGAE). En
general, la gent optarà per utilitzar informació de menor 'qualitat' (en el
sentit de no validada per una autoritat a sou), però de cost infinitament
inferior. Per tant, el 'preu d'equilibri' en el cas de la informació està
tendint a zero, per bé o per mal.

Només una porció molt petita i especialitzada de públic estarà disposada a
pagar una taxa pel 'plus' de qualitat o 'certificació' respecte altres fonts
d'informació. I s'estarà infrautilitzant una inversió pública, que quedarà
en un calaix. Des del meu punt de vista, que les empreses locals siguin més
competitives a partir d'una cosa que ja està pagada entre tots, és un guany
per al país. Fer créixer l'economia local és un 'retorn de la inversió'.

Es tracta doncs de veure què considerem major benefici: els diners que es
guanyen amb les vendes per a usos comercials (que intueixo escassos), o
multiplicar els usos de la informació (sí, també i principalment per crear
riquesa, no només per 'passar l'estona a casa').

Consti que depèn del producte. Probablement una cartografia de base es
podria considerar més 'de domini públic', per contenir informació 'd'interès
general' (veure 'equipamiento geográfico de referencia nacional', IGN
espanyol), i d'altres podrien tenir un preu que la gent estaria disposada a
pagar. No tinc els números del que guanya l'IGN o l'ICC venent dades, però
intueixo que el millor ratio cost/benefici per al cas de dades pagades amb
diner públic és a preu zero. Si considerem com a beneficiós que les empreses
del sector no tanquin. :)

Després hi ha una altra via interessant: explorar com permetent a la gent
'putinejar' amb les dades es pot realimentar el propi organisme productor,
que pot observar quines necessitats hi ha, quins usos se'n fan, quina
innovació surgeix, i utilitzar-ho tot en la pròpia millora. Reconec que és
utòpic/innocent/somiatruites pensar que és factible en un organisme públic,
intrínsecament inercial.

Salut,

Oscar.



2010/3/25 Roset, Rafael <rafael.roset at icc.cat>

>  Tema certament difícil.
>
> Està clar que si s’ha fet amb diner públic el resultat hauria de ser públic
> com a antònim de secret. I aquest mateix argument aplicat “ad infinitum” diu
> que totes les reencarnacions d’aquest bé públic han de ser públiques.
> Altrament no tindria sentit que una cosa que era pública ho sigui o ho deixi
> de ser a voluntat no de qui ho publica sinó de qui ho conusmeix.
>
>
>
> Ara bé, és cert que el diner públic amb què s’ha fet la dada pública ha
> pagat tota la dada pública ? I que les dades que s’entenen per privades,
> realment s’han fet amb diner només privat ? La frontera és tant difusa que
> la discussió és fractal.
>
> Es clar però que la dada té un cost, suposem 1, i per tant s’ha de
> repartir: des de 0/100 a 100/0 passant per 50/50 hi ha una varietat tendent
> a infinit de solucions.
>
>
>
> I possiblement si reduïm la discussió al tema “diners” deixem fora altres
> aspectes del cicle de la vida de la dada igualment importatnts que la
> creació: la revisió, el manteniment, la completeness (es pot dir completitud
> ?), la responsabilitat, etc.
>
>
>
> Un document interessant:
>
> http://www.opendatacommons.org/licenses/
>
>
>
> Per a les administracions públiques potser n’hi hauria prou amb una
> llicència ODC-By com la que proposen ? I serviria alhora de Denominació
> d’Origen de la dada ?
>
>
>
> *Rafael Roset**
> *Responsable de Cartoteca Digital
> *Institut Cartogràfic de Catalunya**
> *Parc de Montjuïc
> 08038 Barcelona
> +34 93 567 15 00 ext. 3250
>
>
>
> *From:* barcelona-bounces at lists.osgeo.org [mailto:
> barcelona-bounces at lists.osgeo.org] *On Behalf Of *Ruiz Almar, Ernest
> *Sent:* Thursday, March 25, 2010 10:23 AM
> *To:* barcelona at lists.osgeo.org
> *Subject:* RE: [Geoinquiets Barcelona] Free Access to Ordnance Survey Maps
> inApril
>
>
>
> Hola,
>
>
>
> “Personalment crec que lo que es fa amb diners públics ha de ser públic.”
>
> Aquest és un tema recurrent al llarg del temps i no hi estic d’acord.
> Portat a l’extrem és allò de com és públic és meu i les coses no funcionen
> així.
>
> Si del que es tracta és que s’alliberin dades perquè tothom hi accedeixi
> magnífic. Si del que es tracta és contribuir entre tots dins d’un marc de
> col·laboració per generar valor afegit en un context d’obertura i gratuïtat,
> fabulós. Però si el que es tracta és de pressionar les institucions per
> desprès treure’n un profit no se si la línia argumental suggerida és gaire
> coherent.
>
> Salutacions.
>
> Ernest Ruiz
>
-------------- next part --------------
An HTML attachment was scrubbed...
URL: http://lists.osgeo.org/pipermail/barcelona/attachments/20100325/9e7d6777/attachment.html