[Geoinquiets Barcelona] Free Access to Ordnance Survey Maps inApril

Wladimir Szczerban bolosig at gmail.com
Thu Mar 25 07:55:44 EDT 2010


Hola a todos,

Veo que el tema se está poniendo bueno, así que este sábado va a estar
interesante la cosa.

Para agregar un poco al tema acá les dejo un articulo sobre los datos libres
del UK OS.

http://www.freeourdata.org.uk/blog/2010/03/esri-to-government-arent-you-being-a-little-hasty-in-making-this-os-data-free/

Saludos,

Wladimir


2010/3/25 Oscar Fonts <oscar.fonts.lists at gmail.com>

> Vejam el menú d'opcions del Creative Commons:
>
> by - reconeixement: Has de citar l'autor de l'obra. Ningú no hi veu
> problema, és lògic.
> sa - share alike ó compartir sota les mateixes condicions.
> nc - no es permeten usos comercials.
>
> Sembla que les administracions opten pel 'no comercial'. Problema: el
> concepte 'usos comercials', tret de la revenda, no és gaire consistent.
>
> OpenStreetMap permet usos comercials, però fa anar el 'share alike'. Pots
> cobrar per les dades, o per la feina de millorar-les, però el que en resulti
> estas obligat a fer-ho accessible, i permetre que tercers hi facin obres
> derivades, i usos comercials. És el que es diu 'viral', perquè les
> condicions es 'transmeten'. És clar, difícilment podras cobrar per la
> revenda directa de les dades.
>
> --
>
> Sobre si les dades pagades amb diners públics han de ser públiques.
>
> Si un Institució rep diners públics per produir una sèrie de dades, penso
> que hauria de procurar el seu màxim reaprofitament per part de la societat
> que les ha finançat via impostos. El que no s'hi val és permetre'n usos
> comercials a una empresa amb seu social a Califòrnia, en agravi comparatiu
> amb les afincades a Catalunya, perquè això no respon a l'interès general del
> país que les ha finançat.
>
> Als EUA tenen molt clar aquest principi: Les dades produïdes pel govern
> federal 'ja estàn pagades'. Restringir-ne el seu reaprofitament per part de
> la societat és un 'despilfarro'. Per tant, són de 'domini públic'. Que
> equival a dir: Fes el que et doni la gana amb elles. Si serveixen perquè
> algú es pugui guanyar millor la vida, seràn diners ben invertits.
>
> També hi ha altres inversions públiques per l'ús de les quals es paga una
> taxa: transports públics, aeroports, etc. Imagino que les taxes
> s'estableixen en un punt d'equilibri: prou altes com per recuperar part dels
> costos, i prou baixes com perquè la gent estigui disposada a pagar-les,
> maximitzant-ne el benefici social (que no quedin infrautilitzats!!).
>
> Des de que existeix Internet, el 'preu' de la informació ha baixat en
> picat. Ja no és una cosa per la que la gent estigui disposada a pagar a tant
> la còpia (vegeu la situació crítica de la premsa diària, o de la SGAE). En
> general, la gent optarà per utilitzar informació de menor 'qualitat' (en el
> sentit de no validada per una autoritat a sou), però de cost infinitament
> inferior. Per tant, el 'preu d'equilibri' en el cas de la informació està
> tendint a zero, per bé o per mal.
>
> Només una porció molt petita i especialitzada de públic estarà disposada a
> pagar una taxa pel 'plus' de qualitat o 'certificació' respecte altres fonts
> d'informació. I s'estarà infrautilitzant una inversió pública, que quedarà
> en un calaix. Des del meu punt de vista, que les empreses locals siguin més
> competitives a partir d'una cosa que ja està pagada entre tots, és un guany
> per al país. Fer créixer l'economia local és un 'retorn de la inversió'.
>
> Es tracta doncs de veure què considerem major benefici: els diners que es
> guanyen amb les vendes per a usos comercials (que intueixo escassos), o
> multiplicar els usos de la informació (sí, també i principalment per crear
> riquesa, no només per 'passar l'estona a casa').
>
> Consti que depèn del producte. Probablement una cartografia de base es
> podria considerar més 'de domini públic', per contenir informació 'd'interès
> general' (veure 'equipamiento geográfico de referencia nacional', IGN
> espanyol), i d'altres podrien tenir un preu que la gent estaria disposada a
> pagar. No tinc els números del que guanya l'IGN o l'ICC venent dades, però
> intueixo que el millor ratio cost/benefici per al cas de dades pagades amb
> diner públic és a preu zero. Si considerem com a beneficiós que les empreses
> del sector no tanquin. :)
>
> Després hi ha una altra via interessant: explorar com permetent a la gent
> 'putinejar' amb les dades es pot realimentar el propi organisme productor,
> que pot observar quines necessitats hi ha, quins usos se'n fan, quina
> innovació surgeix, i utilitzar-ho tot en la pròpia millora. Reconec que és
> utòpic/innocent/somiatruites pensar que és factible en un organisme públic,
> intrínsecament inercial.
>
> Salut,
>
> Oscar.
>
>
>
> 2010/3/25 Roset, Rafael <rafael.roset at icc.cat>
>
>  Tema certament difícil.
>>
>> Està clar que si s’ha fet amb diner públic el resultat hauria de ser
>> públic com a antònim de secret. I aquest mateix argument aplicat “ad
>> infinitum” diu que totes les reencarnacions d’aquest bé públic han de ser
>> públiques. Altrament no tindria sentit que una cosa que era pública ho sigui
>> o ho deixi de ser a voluntat no de qui ho publica sinó de qui ho conusmeix.
>>
>>
>>
>> Ara bé, és cert que el diner públic amb què s’ha fet la dada pública ha
>> pagat tota la dada pública ? I que les dades que s’entenen per privades,
>> realment s’han fet amb diner només privat ? La frontera és tant difusa que
>> la discussió és fractal.
>>
>> Es clar però que la dada té un cost, suposem 1, i per tant s’ha de
>> repartir: des de 0/100 a 100/0 passant per 50/50 hi ha una varietat tendent
>> a infinit de solucions.
>>
>>
>>
>> I possiblement si reduïm la discussió al tema “diners” deixem fora altres
>> aspectes del cicle de la vida de la dada igualment importatnts que la
>> creació: la revisió, el manteniment, la completeness (es pot dir completitud
>> ?), la responsabilitat, etc.
>>
>>
>>
>> Un document interessant:
>>
>> http://www.opendatacommons.org/licenses/
>>
>>
>>
>> Per a les administracions públiques potser n’hi hauria prou amb una
>> llicència ODC-By com la que proposen ? I serviria alhora de Denominació
>> d’Origen de la dada ?
>>
>>
>>
>> *Rafael Roset**
>> *Responsable de Cartoteca Digital
>> *Institut Cartogràfic de Catalunya**
>> *Parc de Montjuïc
>> 08038 Barcelona
>> +34 93 567 15 00 ext. 3250
>>
>>
>>
>> *From:* barcelona-bounces at lists.osgeo.org [mailto:
>> barcelona-bounces at lists.osgeo.org] *On Behalf Of *Ruiz Almar, Ernest
>> *Sent:* Thursday, March 25, 2010 10:23 AM
>> *To:* barcelona at lists.osgeo.org
>> *Subject:* RE: [Geoinquiets Barcelona] Free Access to Ordnance Survey
>> Maps inApril
>>
>>
>>
>> Hola,
>>
>>
>>
>> “Personalment crec que lo que es fa amb diners públics ha de ser públic.”
>>
>> Aquest és un tema recurrent al llarg del temps i no hi estic d’acord.
>> Portat a l’extrem és allò de com és públic és meu i les coses no funcionen
>> així.
>>
>> Si del que es tracta és que s’alliberin dades perquè tothom hi accedeixi
>> magnífic. Si del que es tracta és contribuir entre tots dins d’un marc de
>> col·laboració per generar valor afegit en un context d’obertura i gratuïtat,
>> fabulós. Però si el que es tracta és de pressionar les institucions per
>> desprès treure’n un profit no se si la línia argumental suggerida és gaire
>> coherent.
>>
>> Salutacions.
>>
>> Ernest Ruiz
>>
>
>
> _______________________________________________
> Barcelona mailing list
> Barcelona at lists.osgeo.org
> http://lists.osgeo.org/mailman/listinfo/barcelona
>
>
-------------- next part --------------
An HTML attachment was scrubbed...
URL: http://lists.osgeo.org/pipermail/barcelona/attachments/20100325/d8a2c7a8/attachment.html


More information about the Barcelona mailing list